Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernandez Miró han fet un disc nou, sols, sense ningú ni res més, només veu i guitarres. Un disc visceral, íntim, per al qual han triat cançons d’altres i se les han fet seves portant-les al límit.
Ella és la veu més imponent que ha aparegut en els últims temps.Crescuda entre cançons populars, educada en el jazz, contagiada pel flamenc i emparentada amb el fado a través d’una connexió que sembla sobrenatural, canta d’una manera que només és seva i fa estremir. Ell va començar sent un músic indie per arribar a ser, simplement, un músic. Res del que sent li és aliè, tot l’atrau i de tot aprèn alguna cosa que l’enriqueix com a compositor, com a productor i com a instrumentista.
Sílvia i Raül tenen una cosa que només és seva. I no és només el repertori, la intensitat emocional, el sentit de l’aventura; quan fan música junts, la connexió és tal que es converteixen en un de sol iúnic, diferent a qui són per separat.