Le Croupier Esperança Dinamita

Des de finals del segle XIX fins a l’inici de la Guerra Civil espanyola, el Paral·lel de Barcelona es va convertir en una autèntica olla a pressió de l’espectacle, bressol del gènere de la revista, on les cançons de Sugrañas, Clarà, Misterio o Viladomat es van convertir en autèntiques postals de l’època. Cuplets, foxtrots, passos dobles, charlestons, tangos i havaneres sonaven amb força als teatres de l’Avinguda barcelonina.

Ara Le Croupier, tot reivindicant la figura d’Esperança Dinamita (una de les vedettes més populars i controvertides en els seus dies, i més desconeguda en els nostres per la seva sobtada desaparició) s’ha proposat tornar a donar vida a aquestes cançons, passant pel seu particular sedàs velles partitures de l’època que avui són retrats impagables d’un període cabdal en la història del nostre país.