L’OBC i l’Escocesa de Mendelssohn

La Simfonia Escocesa deu el seu títol a un viatge del compositor a Escòcia el 1829. Hi havia anat a descansar després dels seus reeixits concerts a Londres, on ja era considerat un gran compositor. Colpit pel paisatge, la intenció d’escriure una simfonia se li va imposar ràpidament. No obstant això, no va acabar la partitura fins tretze anys després, en un llarguíssim procés de reflexió que converteix la peça en la seva obra més personal. Tanmateix, la font d’inspiració de l’obra no és tant el folklore d’Escòcia com els seus paisatges, i especialmente les seves ruïnes i els seus castells 

El Concert per a piano per a la mà esquerra en Re major és una de les obres més interpretades de Ravel, en part per la seva curiosa gènesi: la peça fou escrita entre 1929 i 1930 com a encàrrec del pianista Paul Wittgenstein, que havia perdut la mà dreta en combat a la Primera Guerra Mundial. Inspirada en els estudis per a mà esquerra de Saint-Saëns, la peça salva les limitacions tècniques amb un doll d’imaginació que la converteix en una obra mestra.