La correspondència entre Miquel Martí i Pol i Joan Vinyoli és la crònica d’una amistat. La relació entre els dos poetes que va creixent fins a esdevenir amistat fraternal on assistim al “naixement” dels poemes, al plantejament del procés de la creació literària i, al mateix temps, compartim les seves inquietuds pels petits problemes de la vida quotidiana i pels grans problemes del país i el tracte gairebé familiar dels dos poetes amb la malaltia i la mort.