23 F Anatomia d’un instant

Àlex Rigola porta a escena una proposta de teatre document, una aproximació al període de la transició espanyola prenent d’eix vertebrador el cop d’Estat del 23 de febrer de 1981.

Una proposta de teatre document. Una aproximació al període de la transició prenent com a eix vertebrador el cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Un assaig que parteix de la novel·la de Javier Cercas, “Anatomia d’un instant”: l’instant en què Adolfo Suárez va romandre assegut a l’hemicicle del Congrés dels Diputats mentre les bales dels colpistes brunzien al seu voltant i tots els altres parlamentaris, tots menys el general Gutiérrez Mellado i Santiago Carrillo, buscaven refugi sota els seus escons. La crònica d’aquest gest i la crònica d’un cop d’estat i la crònica d’uns anys decisius en el naixement de la nostra democràcia.

23 F Anatomia d’un instant és una nina russa: l’aproximació a un instant concret i real que remet a un dels dies més singulars del nostre passat més proper i que serveix per explicarnos un dels períodes més interessants de la nostra història, la Transició. Ofereix el privilegi d’observar allò que la natura no ens deixa veure, potser perquè estèticament no és bell. A través de Javier Cercas assistim a la transformació del cuc en papallona, a la metamorfosi d’una dictadura en una democràcia mentre un falangista es converteix convençudament en un socialdemòcrata. Amb tota l’èpica, amor, estratègies, errors, traïcions i traumatismes que va comportar un moment en què no hi havia cap manual d’aprenentatge. Perquè si el 23 F simbolitza d’alguna manera el final de la Transició, els primers onze mesos de govern de Suárez són una de les transformacions més espectaculars nascudes de les entranyes d’una dictadura que no ha estat enderrocada. L’instant de Suárez. La transformació d’una persona sense conviccions polítiques, centrat en la pròpia escalada professional dins l’estructura falangista, que acaba creient-se el personatge que li toca executar professionalment i es converteix convençudament en la representació més valedora de la defensa de la democràcia. Potser avui, que en el nostre dia a dia, sobretot a les xarxes socials, triomfa l’heroi clàssic, l’heroi del triomf i de la conquesta (likes), fem una revisió per veure si Suárez (d’entrada un personatge dubtable) pertany al grup dels herois que Hans Magnus Enzensberger anomena herois del segle xx, que són definits com herois de la retirada, de l’enderrocament i el desmantellament, i que, per aconseguir un món millor, renuncien a les pròpies posicions i acaben enterrant-se ells mateixos.