Ballet Nacional de España

Grito, una coreografia especialment creada per Antonio Canales per al Ballet Nacional de España i estrenada al desembre de 1997 al Teatro Pérez Galdós de Las Palmas, fa un breu recorregut per
diferents palos del flamenc: Seguirillas, Soleá, Alegrías i Tangos. En paraules d’Antonio Najarro, Grito té “una essència que mostra l’ànima d’Antonio Canales, el seu estil, la seva expressivitat i una manera d’entendre el flamenc que és única i innovadora”.

A Suite Sevilla, Antonio Najarro, dóna vida a una nova creació coreogràfica a través de la Dansa Clàssica Espanyola fusionada amb les noves tendències avantguardistes  d'aquest art amb un llenguatge que caracteritza i regeix el seu estil personal com a creador.
La partitura de Rafael Riqueni plasma aromes, tradicions, enyorança i nostàlgia. En ella convergeixen les guitarres flamenques juntament amb la resta d'instruments flamencs, descrivint paisatges Andalusos. Des d'aquesta enyorança i la nostàlgia va ser concebuda, ja que va ser a Madrid on es va compondre.