Roma, città aperta

Les quatre pel·lícules d’aquest trimestre són de visió imprescindible per entendre per què el cinema és un art. Són de diferents èpoques, diferents gèneres i ambientades a països diferents, i totes són obres mestres. Jerry Lewis no només fa riure (desqualificant els seus futurs imitadors) sinó que proposa una reflexió psicològica sobre l’autoestima. John Ford recrea els orígens irlandesos de molts nord-americans (com ell mateix) i fa una de les més divertides comèdies sobre la lluita de sexes (i, de passada, un estudi sociològic). Rosellini segueix fidel al moviment surrealista però també fa un dels retrats més esgarrifosos sobre la segona guerra mundial. I Jean Renoir composa una proclama antibel·licista que no es va tenir en compte. Les quatre són clàssics que sobrepassen la història del cinema.

Àngel Comas
Periodista i historiador cinematogràfic