Els dies feliços

Com els grans clàssics de la història, l’obra canvia i millora amb el pas del temps. “Els dies feliços” és un d’aquells textos per a ser representat cada cinc o deu anysi adquireix cada vegada significats nous i imprevisibles. Avui dia, amb la profunda crisi que estem vivint, cada vegada trobem més “Winnies” i “Willies”, -personatges desposseïts, desarrelats, desnonats, però ben visibles als nostres carrers, als parcs, a les places, als caixers automàtics-... La grandesa de Beckett va consistir en mostrar la  immensa humanitat dels personatges, la lluita per aconseguir un món millor, malgrat l’adversitat inqüestionable de l’entorn, un desert pelat i inhòspit, sense vida. I tot plegat a través de petits gestos, petites frases, minúsculs moviments, pauses inquietants i un gran sentit de l’humor, un estil que abans anomenaven absurd i que ara, amb el pas del temps, ha acabat adquirint un sentit absolutament revelador.

Sergi Belbel