Manon Lescaut

“Una història d’amor juvenil plena de sensualitat i riquesa expressiva.”

Text escrit per un equip de redacció convocat per l’editor Giulio Ricordi, que es va basar en la novel·la de l’abat Prévost del mateix títol. Estrenada al Teatre Regio de Turín, l’1 de febrer de 1893.

Amb Saioa Hernández i Enrique Ferrer com a veus principals, aquesta òpera és un repte per al cor. Una història d’amor juvenil plena de sensualitat i riquesa expressiva que explica la història de Manon, l’heroïna sensible que s’entrega plenament a l’amor fins a l’autoimmolació. L’obra s’inspira en la novella L’historie du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut (1731) d’Abbé Prevost que, prèviament, havia servit de base per a òperes d’Auber i, sobretot, de Massenet. Puccini, però, va voler allunyar-se estilísticament de Massenet i de la “perruca empolsegada” típicament francesa, arrecerant-se en un verisme molt personal.